Habeas corpus

L'Habeas corpus és una institució processal estesa en la major part de països democràtics i que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris.[1] Protegeix l'investigat ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.

Tot i ser una locució llatina, les primeres referències històriques procedeixen del dret anglosaxó i un dels primers documents que fan referència a aquest dret és una llei del Parlament anglès del 1679 durant el regne de Carles II.[2] És la versió curta de l'expressió habitual en procediments jurídics medievals habeas corpus [coram nobis] ad subjiciendum el que vol dir «que portis la persona [davant nostre] amb la finalitat de sotmetre (el cas a judici)».[3][4] Tres segles més tard, en l'exposició dels motius de la llei espanyola del 1984 es diu: «el seu origen anglosaxó no pot ocultar, tanmateix, el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com el denominat ‘recurs de manifestació de persones’ del Regne d’Aragó i les referències que sobre presumptes supòsits de detencions il·legals figuren en el Fur de Biscaia […], encara que no li atorgaven cap denominació específica».[5]

  1. «Habeas corpus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ha­be­as-Cor­pus-Ak­te, Ha­be­as­kor­pus­ak­te,» (en alemany). Duden. [Consulta: 28 octubre 2021].
  3. «Habeas corpus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. «habeas corpus (n.)». A: Online Etymology Dictionary (en anglès, llatí). 
  5. Llei orgànica 6/1984, 1984, p. 26, Exposició de motius.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search